Fons 3-460 - Fons Emili Pujol

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AMDMB 3-460

Títol

Fons Emili Pujol

Data(es)

  • 1886-1980 (Agregació)
  • [1862]-1980 (Creació)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

1,10 m lineals:
. 58 fotografies suport paper (majoritàriament positius en blanc i negre i alguna en color)
. 21 postals (paper manuscrit i imprès)
. Aproximadament 100 partitures (edicions antigues de mètodes i facsímils en paper fotogràfic de tractats i partitures dels segles XIX i XX)
. 40 monografies
. 36 rotlles de negatius de llibrets de partitures
. 14 cartes dirigides a Emili Pujol

Àrea de context

Nom del productor

(1886-1980)

Història biogràfica

Emili Pujol i Vilarrubí nasqué el 7 d’abril de 1886 a La Granadella, situat a la comarca de Les Garrigues a la província de Lleida i morí el 15 de novembre de 1980 a Barcelona, però fou enterrat al Cementiri de Lleida.
Molt aviat començà a manifestar els seus dons per a la música i especialment la seva predilecció per a la guitarra. El 1894 es traslladà a Barcelona juntament amb la seva família amb l’objectiu de cursar les assignatures prèvies a la seva entrada a l’Escola d’Enginyers Industrials. Als nou anys va ingressar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Amadeo Badía i bandúrria amb Miguel Ramos, al mateix temps que cursava estudis de llengua i literatura francesa. Abans de complir els dotze anys va marxar a París juntament amb els vint-i-vuit intèrprets que formaven l'Estudiantina Universitària. Va actuar davant el president de la República Francesa, Fèlix Fauré, manifestament impressionat per l’habilitat mostrada pel petit músic en el que era el seu primer concert solista a l’estranger. Abandonà els seus estudis d’enginyeria recentment començats a la Universitat de Barcelona per dedicar-se plenament a la música. El 1900 va rebre les primeres classes de guitarra i harmonia de Francesc Tàrrega, del qual el seu magisteri havia de ser decisiu en la seva formació i de qui, amb el temps, hauria de ser el seu deixeble predilecte i el gran representant de la seva escola. El jove alumne no assimilava amb total aprofitament les sessions d’interpretació, en les que es tocaven versions de les obres originals, arranjaments i improvisacions del mateix Tàrrega. La mort del mestre el 1909 sorprengué Pujol en l’última etapa de la seva formació artística endinsant-lo en una gran tristesa. L’admiració cap a ell va quedar evidenciada en el seu llibre Tárrega: ensayo biográfico publicat el 1960. Pujol amplià més tard els seus estudis musicals a Madrid amb Agustín Campo i a Barcelona amb Vicente María de Gibert. El 1970 oferí el seu primer concert en el Cercle Tradicionalista de Lleida amb gran èxit. D’aquesta època data la seva amistat amb el guitarrista Miquel Llobet, a qui sempre l’uniren llaços d’afecte i mútua admiració, com s’observa en el dens epistolari que mantingueren.
El 1909 s’instal·là a Madrid, on oferí alguns recitals en centres culturals. El seu mecenes, el pintor de la cort Pablo Antonia de Béjar, organitzà un concert íntim al palau de la infanta Isabel al que van assistir el rei Alfons XIII i la reina Victòria. L’èxit del jove guitarrista va ser complet i Béjar, animat amb ell, el portà a Londres, presentant-lo en els cercles artístics de la capital britànica, on tot i la certa hostilitat de la guitarra, triomfà plenament. Després del parèntesi de la Primera Guerra Mundial, Pujol embarcà amb destí a Hispanoamèrica amb el propòsit de donar a conèixer el seu art; a Argentina va tenir grans èxits de públic i de crítica. El 1921 s’instal·là a París i entre 1923 i 1929 realitzà diverses gires per Bèlgica, Holanda, Gran Bretanya, Alemanya, Àustria i l’antiga Txecoslovàquia, consagrant el seu virtuosisme i aconseguint una sòlida reputació. El 1922 havia ofert la primera interpretació del Homenaje a Debussy de Falla, a París.
El 1923 va contraure matrimoni amb la guitarrista sevillana Matilde Cuervas. Atent a les ensenyances rebudes de Felip Pedrell i seguint els seus consells, i els del musicòleg francès Lionel de La Laurencie del Conservatori de París, s’inicià en la investigació musicològica sobre la història de la guitarra en temps passats. Va donar a conèixer el fruit de les seves investigacions realitzades en arxius i biblioteques en diverses publicacions i en el cèlebre concert a la Sala Érard de París, el 1927, interpretant per primer cop en temps moderns obres dels violistes i guitarristes espanyols dels segles XVI i XVII. El mèrit del virtuós i del musicòleg lleidatà va consistir a recuperar un patrimoni ignorat que havia estat ocult durant segles i que des d’aquell moment va quedar ja a disposició dels especialistes de tot aquell món.
A mitjans de 1930 va emprendre la segona gira per Hispanoamèrica, aquesta vegada acompanyat de la seva dona, amb la qual oferia concerts i audicions formant duo. La seva estada a Argentina va ser molt profitosa, ja que pogué publicar allà el seu famós mètode Escuela razonada de la guitarra (Buenos Aires, 1934), així com El dilema del sonido en la guitarra (Buenos Aires, 1934). De retorn a Europa va interpretar per primer cop a Londres, el 1934, alguns dels quartets per a guitarra i instruments de corda de Paganini. La inclusió de la guitarra en el conjunt de cambra obria un nou i prometedor futur per a l’instrument. Pujol va fer el primer recital de viola de mà al III Congrés Internacional de Musicologia celebrat a Barcelona, el 1936. Se l’havia fet construir pel famós luthier Miguel Simplicio a partir d’una rèplica d’una autèntica viola del segle XVI conservada al Museu Jaquemar-André de París. Des d’aquell moment il·lustrava les seves conferències amb aquest instrument portant terme el concepte de pràctica interpretativa.
A partir del 1941 començà la seva important tasca pedagògica i el 1945 va ser nomenat director de la càtedra de Viola històrica i la seva literatura al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Entre 1946 i 1969 donà cursos de guitarra clàssica al Conservatori de Lisboa aconseguint el reconeixement unànime a la seva brillant i llarga labor. El 1953 i atenent les súpliques d’Andrés Segovia, va acudir a Siena per impartir cursos de viola i de música antiga, substituint a l’eminent guitarrista a l’Accademia Musical Chigiana. En aquesta institució fundà el Concurs Internacional de Viola Matilde Cuervas en memòria de la seva primera esposa. El 1963 va contraure matrimoni novament amb la cantant portuguesa Maria Adelaide Robert. El 1964 inicià els cursos internacionals a Lleida i Cervera sobre guitarra, llaüt i viola de mà, que van adquirir una enorme popularitat.
Propietari d’una tècnica depurada i d’una exquisida sensibilitat, va ser considerat un clàssic en la interpretació de les obres. Sempre preocupat per aconseguir la màxima puresa en el so, utilitzava únicament el tou dels dits en la pulsació, evitant d’aquesta manera les estridències que tant enlletgeixen algunes interpretacions. El seu fraseig era proverbial en la seva eloqüència i capacitat expressiva, i va ser apreciat pels seus contemporanis com un dels intèrprets més complets i dotat de l’època. La seva tasca com a musicòleg va quedar reflectida en els seus estudis i edicions sobre la música dels violistes del Segle d’Or, en els que aplicà sempre el concepte de pràctica interpretativa amb criteris historicistes per reviure amb la màxima fidelitat la sonoritat, afinació i tècnica de la música antiga. Destaquen els seus treballs com a col·laborador a l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Com a compositor escrigué estudis i danses per a guitarra en els que es percep la influència de F. Tàrrega i de M. Llobet. Les seves obres són essencialment guitarrístiques que demanen gran tècnica instrumental, tot i que no falten també les obres amb component didàctic i les de caràcter etnogràfic.
L’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida honra la memòria del mestre convocant anualment el premi d’investigació i estudis musicològics que porta el seu nom i que ha estat guanyat per prestigiosos musicòlegs en les seves diverses edicions.

Història arxivística

El fons fou conservat pel productor i la seva esposa; després de la seva defunció la seva vídua, la Sra. Adelaide Robert, en fa donació al Museu. En un primer moment dona la guitarra de 12 cordes construïda per Ignasi Fleta l’any 1957.
L’any 1998 fa una segona i última donació que conté la biblioteca particular del mestre Pujol, fotografies i nombrosa documentació biogràfica i relativa al també guitarrista Francesc Tàrrega.

Origen de l'ingrés o de la transferència

L’any 1998 la Sra. Adelaide Robert realitza la donació al Museu de la Música de Barcelona, que conté la biblioteca particular d’Emili Pujol.

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

El fons conserva la documentació generada i aplegada per Emili Pujol i la seva esposa Adelaide Robert. Conté un recull de diverses fotografies sobre iconografia musical; 99 edicions antigues de mètodes, tractats, literatura musical i partitures dels segles XIX i XX, especialment de guitarra i vihuela així com també microfilms d’obres i mètodes per a vihuela; Diversos números de revistes especialitzades en musicologia; documentació biogràfica pràcticament tota dedicada al guitarrista Francesc Tàrrega.
Com podem veure, gràcies a la documentació que conservem podem fer un anàlisi dels interessos i el propi recorregut de l’artista en relació a la seva obra i coneixement que és interessant a l’hora de situar-lo en el seu temps.

Valoració, destrucció i programació

Ingressos

Sistema d'organització

Quadre de classificació:
01. Activitat personal i familiar
01.01 Activitat personal
01.01.04 Relacions personals i familiars
02. Activitat professional
02.01 Activitat literària
02.03 Activitat artística
03. Activitat creativa i lleure
03.05 Col•leccionisme
04. Relacions externes
04.01 Correspondència rebuda
04.02 Correspondència enviada
05. Activitat de representació
05.02 Projecció pública
05.02.02 Notes biogràfiques
05.02.06 Articles de premsa
05.02.08 Invitacions
07. Recursos d’informació
07.02 Dossiers temàtics
07.03 Publicacions periòdiques
07.03 Documentació impresa
07.03 Reculls de premsa

Hi ha dues consideracions a tenir en compte per entendre bé la classificació de documents realitzada al Fons Emili Pujol. En primer lloc, per les característiques del fons, tal com s’ha comentat prèviament, el fons conté notable documentació relacionada amb la biografia d’un altre music: Francesc Tàrrega, per aquest motiu, cal contextualitzar que aquesta documentació va ser aplegada per Emili Pujol en la seva tasca de realitzar diferents biografies i articles sobre Tàrrega. Hem considerat adient situar aquesta documentació (retalls de premsa i programes de concerts) amb el codi: 02.02 Activitat literària, ja que no són simples retalls de premsa aleatoris, sinó que van tenir objecte de ser material de suport per realitzar aquests treballs.
En segon lloc, la presència de facsímils i de reproduccions de llibres de partitures, degut al seu volum, s’ha considerat que la seva classificació més raonable fos a 07.02 Dossiers temàtics, ja que es poden agrupar en una mateixa categoria.

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Lliuré accés

Condicions de reproducció

Lliures de drets; cal esmentar els dipositaris del fons: Museu de la Música de Barcelona.

Idioma del material

  • anglès
  • català
  • espanyol

Escriptura dels documents

Nota sobre les llengües i escriptures

català; castellà; anglès; italià; alemany; francès. Predomini del castellà.

Característiques físiques i requeriments tècnics

El fons presenta en general un bon estat de conservació tot i que hi ha suports que presenten deteriorament. Aquest és el cas d’algunes pàgines de premsa i algunes fotografies. En el ca dels rotlles de negatius, en general es troben en un estat de conservació correcte tret d’uns rotlles (vegeu la descripció per a més detalls).

Instruments de descripció

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Nota de publicació

Pujol, Emili; El dilema del sonido en la guitarra the dilemma of timbre on the guitar = les dilemme du son a la guitare Emili Pujol - Buenos Aires: Ricordi Americana cop. 1960 - 84 p. ; 20 cm – Paper. LCCN: 468

Nota de publicació

Riera, Joan; Emili Pujol una vida consagrada a l'ennobliment de la guitarra a través de l'estudi, el concert, l'ensenyament, la investigació històrica i la composició Joan Riera ; revisió del text català: Josefina Riera, Narcís Saladrigues i Carles Trepat ; traducció en anglès: James Calder - Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs; Diputació de Lleida - 387 p. ; 24 cm – Paper. ISBN: 8489943834. LCCN: 3030

Nota de publicació

Morais, Manuel; El maestro Emilio Pujol, 1886-1980 26 años después Manuel Morais - 2006 – Paper. LCCN: 3753

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Genre access points

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

AMDMB

Regles o convencions

Mètode de descripció del Sistema AIDA; Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), 2007; ISAD(G), 2nd ed. Consell Internacional d'Arxius

Estat d'elaboració

Nivell de detall

Dates de creació revisió eliminació

Idioma(es)

Escriptura(es)

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats