Àrea d'identificació
Codi de referència
Títol
Data(es)
- 1970-2010 (Agregació)
- 1799–2004 (Creació)
Nivell de descripció
Volum i suport
- 0,30 m lineals: 290 documents
149 partitures
36 programes de concert
21 fotografies
38 articles, revistes i retalls de premsa
34 cartes i postals
12 documents diversos
També incorpora 21 monografies (catalogades com a Biblioteca).
Àrea de context
Nom del productor
Història biogràfica
Institució arxivística
Història arxivística
La procedència documental és molt variada. Entre 1970 i 2006, Fernando Alonso va anar comprant, a diferents indrets, partitures, programes, retrats, fotografies, diaris i objectes relacionats amb la història de la guitarra de l’escola catalana, entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Aquesta època es considera fonamental per al desenvolupament internacional de l’instrument en l’espai clàssic de concert del darrer segle i mig.
Fernando Alonso va reunir els documents a base de relacions personals i de buscar les persones que posseïen els documents. En total hi ha 136 documents dels quals tenim identificada la procedència, gràcies al propi Alonso: són un total d’11 persones i institucions. El principal és el guitarrista Carlos Santías Ferrer (1912-1976), amb 103 documents. Aquesta informació s’ha indicat al camp “Història arxivística” de cada registre.
El 2015 Fernando Alonso va vendre la col·lecció al Museu de la Música gràcies a la col·laboració entre el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona, fent que la col·lecció es conservés a la ciutat de Barcelona.
Origen de l'ingrés o de la transferència
L’any 1997 s’inicien les converses amb la Direcció de Patrimoni de l’ICUB sobre la idoneïtat de l’adquisició de la Col·lecció Fernando Alonso, però no és fins al 2003 quan se’n realitza l’adquisició d’una part, concretament de part del fons Miquel Llobet.
Després d’uns anys amb diferents problemàtiques a l’hora de plantejar una solució a l’adquisició del fons Miquel Llobet, l’any 2015 s’arriba a un acord entre la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i Fernando Alonso per a la compra del fons, amb l’aportació del 50% per part de la Generalitat i el 50% per part de l’Ajuntament.
La col·lecció Alonso ingressa al Museu de la Música el 31 de juliol de 2015.
Àrea de contingut i estructura
Abast i contingut
La col·lecció Fernando Alonso és molt complexa i variada. La característica principal d’aquesta col·lecció és la seva diversitat i riquesa documental.
El nexe d’unió de tota aquesta documentació és l’evolució de l’escola catalana de la guitarra en relació a alguns dels seus màxims exponents, en aquest sentit, trobem diferents tipologies documentals: partitures manuscrites i impreses, llibres teòrics sobre la guitarra, fotografies dels intèrprets i compositors de guitarra més importants del segle XX, i diversa documentació que testimonia gràficament a personatges rellevants de la història de la guitarra catalana. També conté reculls de premsa, d’articles relatius a la programació de concerts o sobre la figura d’alguns dels artistes citats. Destaquen les primeres edicions impreses d’obres de Ferran Sor, així com obres originals o arranjaments de Gracià Tarragó, María Luisa Anido o Emili Pujol, i diferents monografies com el “Diccionari” de Domingo Prat.
Valoració, destrucció i programació
Ingressos
Sistema d'organització
Basat en: Andreu, Jordi; Cruellas, Rosa M.; Elvira, Maria. “La documentació personal com a eina docent: ensenyar i aprendre amb els fons personals”. Lligall, 21, 2003, pp. 223-270.
04 Relacions externes
04.01 Correspondència rebuda
04.02 Correspondència enviada
04.03 Correspondència entre tercers
07 Recursos d’informació
07.01 Obra aliena
07.02 Dossiers temàtics
07.04 Publicacions periòdiques
07.05 Documentació impresa
07.06 Reculls de premsa
Es tracta d’una col·lecció i no d’un fons personal, tot i que inclou alguns documents generats pel propi Fernando Alonso en l’exercici de la seva activitat com a músic i empresari cultural. Per això, llevat de la correspondència, tots els documents s’agrupen sota la secció “Recursos d’informació”. Dins de la mateixa, s’ha optat per agrupar les partitures manuscrites sota “Obra aliena”, i en canvi les partitures impreses sota “Documentació impresa” per facilitar-ne la cerca i l’accés.
En els documents que originalment formaven part d’una carpeta temàtica, per exemple “María Luisa Anido” o “Francesc Tàrrega”, s’ha indicat la carpeta original al camp “Identificador alternatiu” (Àrea d’identificació).
Àrea de condicions d'accés i ús
Condicions d'accés
Condicions de reproducció
Idioma del material
- alemany
- anglès
- català
- espanyol
- francès
- italià
- japonès
- portuguès
Escriptura dels documents
Nota sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
(http://arxiu.museumusica.bcn.cat).
Les monografies es poden consultar al catàleg de la biblioteca del Museu (http://catalegbiblioteca.museumusica.bcn.cat).
Els objectes, instruments i obres d’art es poden consultar al catàleg en línia del Museu (http://cataleg.museumusica.bcn.cat/?lang=ca).
Àrea de documentació relacionada
Existència i localització dels originals
Existència i localització de reproduccions
Unitats de descripció relacionades
Àrea de notes
Nota
Tanmateix, des del Museu de la Música de Barcelona hem considerat adient tractar el fons Miquel Llobet de forma independent, degut a la quantitat de documents, la complexitat i la rellevància d’aquest fons.
La col·lecció Alonso, doncs, inclou tota la documentació no provinent de Miquel Llobet o la seva família, tot i que el contingut hi pot estar relacionat.
Identificador(s) altenatiu
Punts d'accés
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Punts d'accés per autoritat
Genre access points
Àrea de control de la descripció
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
de Catalunya. Departament de Cultura. Subdirecció general d’Arxius i
Associació d’Arxivers de Catalunya, 2006.