Fons 3-561 - Fons Blanca Selva

Blanca Selva i Henry (en francès Blanche Selva) va néixer el 29 de gener de 1884 a Brive-la-Gaillarde (Limoges) i va morir a Saint Amant-Tallende (Alvèrnia) el 3 de desembre de 1942. Fou una eminent pianista, musicòloga, escriptora i compositora d’origen català i de nacionalitat francesa.
Des de petita, Blanca Selva comença a rebre classes de piano; el 1893 va ingressar a les classes preparatòries del Conservatori de París sota tutela de Sophie Chéné. La família Selva, però, va decidir traslladar-se a Ginebra, per la qual cosa Blanca va deixar el conservatori sense haver-se graduat.
Blanca Selva va oferir el seu primer concert públic amb 13 anys al ciutat de Lausana. De retorn a París va estudiar piano amb Vincent d’Indy, un dels fundadors de la Schola Cantorum de París, que la va nomenar professora de piano de la Schola Cantorum amb només 16 anys. D’Indy va ser el seu principal valedor i mentor, i plegats van oferir gran quantitat de concerts i de conferències sobre temàtiques musicals i artístiques diverses.
El 1904 va oferir un cicle de 17 concerts de piano amb les obres completes de Johann Sebastian Bach per a clavicèmbal. A partir d’aleshores va ser una intèrpret de referència en la música de Bach. D’altra banda, també va treballar a fons la música txeca, essent l'única pianista francesa del seu temps que n’era especialista. Això la va fer molt popular a la República Txeca i fou professora convidada del Conservatori de Praga.
Entre 1906 i 1909, treballa frec a frec amb Isaac Albéniz per a superar les dificultats pianístiques de la suite Ibèria. Ella va interpretar l'obra completa en la seva presentació. Per aquest motiu, Albéniz li dedicà el segon quadern.
Blanca Selva va esdevenir una de les pianistes amb més renom de França. Passava bona part del temps oferint concerts i recitals arreu de França i de la resta d'Europa, que acompanyava sovint de xerrades explicatives. Entre 1920 i 1924 es consagra al mateix temps a la promoció de la música txeca a França i a la difusió de la música francesa a l'Europa central: una activitat que té molt a veure amb la tasca docent que desenvolupa contemporàniament a París, Estrasburg i Praga.
Els programes dels seus concerts incloïen obres del seu mentor, Vincent d'Indy, però també dels seus amics compositors de la Schola Cantorum: Albert Roussel, Paul Dukas, Albéric Magnard, Jean Roger-Ducasse, Marcel Labey, i René de Castéra.
El 1924, Blanca es va instal•lar a Barcelona, on funda els Estudis Musicals Blanca Selva. Aquesta escola de música tenia l’objectiu de formar una xarxa de professors qualificats segons el seu propi mètode d'ensenyament. Per a aquest projecte comptava amb Joan Pich i Santasusana com a director tècnic. Durant aquest període va tocar regularment a duet amb el violinista Joan Massià. Entre 1925 i 1927, en estreta col•laboració com a pianista i conferenciant amb l'Associació Obrera de Concerts, interpretà la integral de les 32 sonates de Beethoven per a piano. El 1928, Selva va fer una de les poques gravacions de la seva vida: la Partita núm. 1 per a clavecí, de Bach. Un any després, el 1929, prendria part en el memorable cicle commemoratiu del centenari del Romanticisme al costat de Joan Maria Thomàs i Sabater. El 1930 una paràlisi li va impedir seguir fent concerts i va dedicar-se a l’ensenyament, la divulgació i la composició.
El 1936, amb motiu de la Guerra Civil, va decidir abandonar Barcelona i es va traslladar a Marsella. El 1942 va morir víctima d’un càncer i està enterrada al cementiri de Saint-Saturnin, a Alvèrnia.