Fons 3-558 - Fons Joan Manén

Àrea d'identificació

Codi de referència

ES AMDMB 3-558

Títol

Fons Joan Manén

Data(es)

  • 1898-1981 (Agregació)
  • 1780-1981 (Creació)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

1,75 m lineals: 24 capses (13 capses de format extra-gran + 11 capses format estàndard foli).

363 documents d’arxiu:
· 140 partitures (82 manuscrites, 58 impreses).
· 206 llibrets d’òpera.
· 17 documents diversos: 1 cartell, 1 llibre de signatures, 1 carta, 2 catàlegs, 1 fotografia, 1 invitació, 2 articles de premsa, 7 programes de concert, 1 revista.
· 27 exemplars de la monografia ‘Variaciones sin tema’ (catalogats com a biblioteca).

Àrea de context

Nom del productor

(1883-1971)

Història biogràfica

Joan Manén i Planas va néixer a Barcelona el 14 de març de 1883. És considerat un dels millors violinistes catalans i europeus de tots els temps.

Va començar a estudiar solfeig i piano des de molt petit, quan vivia al carrer dels Mercaders a Barcelona. El seu pare era aficionat a la música, i ja als cinc anys va iniciar els estudis de violí amb Vicente Negrevernis.

Gràcies a la seva habilitat musical i al seu contacte amb Clemente Ibarguren, director del Conservatori de Barcelona, va començar a oferir els primers recitals públics a diferents indrets de l’estat espanyol. L’estiu de 1892, amb nou anys, va realitzar la seva primera presentació pública al Casino Nuevo de Castelló de la Plana, on es manifesta com a pianista i violinista en cinc concerts. A partir d’aleshores comença una carrera meteòrica que el portarà a fer una gira per Llatinoamèrica el mateix 1892; el 1893 va dirigir un concert simfònic a Argentina amb un cor de dos-cents homes; el 1894 es va traslladar amb el seu pare a Cuba, on va realitzar recitals al Teatro Albisu i al Teatro Payret; poc temps després va marxar a Mèxic per a una gira de vint concerts. El concert més important d’aquest període fou el debut al Carnegie Hall de Nova York, amb la Symphonie Espagnole d’Édouard Lalo sota la batuta de Walter Damrosch el 15 de gener de 1897.

Després d’aquest periple americà va començar a oferir recitals per tota Europa, acompanyat de personatges tan il•lustres com Enric Granados, Pau Casals, Richard Strauss, Joaquín Nin o Camille Saint-Saëns.

Un altre punt de referència en la seva trajectòria professional va ser el concert de presentació a la Hochschule für Musik de Berlín el 1904, amb 20 anys, on va oferir les Variacions God save the King de Paganini. Arran d’aquesta actuació, el seu nom es va estendre entre l’alta societat i va començar a rebre contractes econòmics.

Amb una fama internacional, Joan Manén va oferir més de quatre mil concerts arreu d’Europa i a les principals sales de concerts de l’època, fins que va decidir finalitzar la seva trajectòria com a violinista el 1959. A partir d’aleshores es va consagrar íntegrament a la composició. Es pot considerar que l’obra compositiva de Manén és postromàntica, amb un fort substrat nacionalista, tant català com espanyol i amb una important influència germànica. Són notables les transcripcions que va realitzar d’obres de Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven, Robert Schumann, Giuseppe Tartini o Niccolò Paganini.

Nomenat membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Comendador de la Cruz de Alfonso XIII i Caballero de la Gran Cruz de Carlos, ostentà el nomenament de professor honorari de diversos conservatoris americans. Cal destacar també la seva tasca com a promotor d'entitats de concerts i petits cicles, com els Festivales Manén, dels quals el fons conserva un llibre de signatures. Contribuí econòmicament al Premi que porta el seu nom i fou cofundador de la Societat Filharmònica de Barcelona.

Joan Manén va tocar durant gran part de la seva vida amb un violí Petrus Guarnerius que havia pertangut a Felix Mendelssohn, una de les personalitats de major influència en la vida musical de l'Europa de la primera meitat del segle XIX. El 1964 va fer donació del seu violí de joventut, un Étienne Maire, al Museu de la Música de Barcelona.

Joan Manén va morir el 1971 i està enterrat al Cementiri de Montjuïc, a Barcelona.

Història arxivística

El fons fou custodiat pel productor, però no tenim cap constància dels moviments de la documentació. La Biblioteca Nacional de Catalunya també custodia gran part del fons Manén, adquirit després de la seva mort, i l’Associació Joan Manén també compta amb un fons documental del compositor.

Origen de l'ingrés o de la transferència

No hi ha constància documental de l’ingrés del fons documental de Joan Manén al Museu de la Música de Barcelona, tan sols un inventari realitzat el 1985. El més probable és que el gener de 1964 el propi Manén en fes donació al Museu com a complement a la donació del violí Étienne Maire (MDMB 851). Per tant, assumim que la documentació va ingressar entre 1964 i 1985.

Àrea de contingut i estructura

Abast i contingut

El fons de Joan Manén recull principalment partitures manuscrites i impreses com a producte de la seva activitat artística professional. També inclou una gran quantitat de llibrets d’òpera que constitueixen la seva col•lecció personal. Els llibrets van acompanyats d’unes llistes manuscrites, incompletes, de tots els títols que conté la col•lecció. S’hi afegeixen 7 programes de concerts celebrats a Barcelona.
Un document important és el llibre de signatures en homenatge a Joan Manén per l’organització dels Festivals Manén al Palau de la Música el 1918.
El fons es completa amb documents diversos (carta, cartell, catàlegs, invitació, fotografia) i el recull d’articles a La Vanguardia ‘Variaciones sin tema’ (Ediciones Vergara, 1955).

Valoració, destrucció i programació

Ingressos

Sistema d'organització

Quadre de classificació:

02 Activitat Professional
02.04 Activitat artística
04 Relacions externes
04.01 Correspondència rebuda
06 Activitat de representació
06.02 Projecció pública
06.02.07 Obsequis i dedicatòries
03 Activitat creativa i lleure
03.05 Col•leccionisme
07 Recursos d’informació
07.05 Documentació impresa
07.06 Reculls de premsa

Àrea de condicions d'accés i ús

Condicions d'accés

Lliure accés.

Condicions de reproducció

Totes les composicions de Joan Manén estan protegides pels drets d’autor. No es poden reproduir fora del Museu.
En el cas dels llibrets d’òpera, tots els llibretistes han entrat en domini públic excepte 7 que encara tenen drets d’autor vigents.
El Museu de la Música no es fa responsable de cap utilització del material del fons Joan Manén en relació al compliment de la llei de propietat intel·lectual.

Idioma del material

  • alemany
  • anglès
  • català
  • espanyol
  • francès
  • italià

Escriptura dels documents

  • llatí

Nota sobre les llengües i escriptures

Predomini del castellà.

Característiques físiques i requeriments tècnics

La majoria dels documents es troben en bon estat de conservació. Alguns àlbums de partitures tenen els lloms malmesos.

Instruments de descripció

La informació sobre el fons es pot consultar a l’adreça web del Museu de la Música de Barcelona.

Àrea de documentació relacionada

Existència i localització dels originals

Podem trobar documentació relacionada amb la figura de Joan Manén a les següents institucions:

  • Biblioteca Nacional de Catalunya. Conserven el fons personal, patrimonial i familiar del músic, així com diverses partitures impreses i manuscrites.
  • Associació Joan Manén. Conserven un important fons de partitures simfòniques.

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Nota de publicació

JUAN MANÉN. “Mis experiencias. Tomo primero: El niño prodigio”. 1944. Barcelona. Editorial Juventud, S.A. [Codi de referència: 28-460 (Man) Man. R 2097].

Nota de publicació

JUAN MANÉN. “Mis experiencias. Tomo segundo: El joven artista”. 1964. Barcelona. Editorial Juventud, S.A [Codi de referència: 28-460 (Man) Man. R 3787].

Nota de publicació

JUAN MANÉN. “Mis experiencias. Tomo tercero: Trabajar, sufrir, avanzar”. 1970. Barcelona. Editorial Juventud, S.A [Codi de referència: 28-460 (Man) Man. R 3691].

Àrea de notes

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Genre access points

Àrea de control de la descripció

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

AMDMB

Regles o convencions

Mètode de descripció del Sistema AIDA; Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), 2007; ISAD(G), 2nd ed. Consell Internacional d'Arxius.

Estat d'elaboració

Revisat

Nivell de detall

Parcial

Dates de creació revisió eliminació

Darrera revisió: desembre 2019.

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

  • llatí

Fonts

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats