S'estan mostrant 10 resultats

La col·lecció Fernando Alonso és molt complexa i variada. La característica principal d’aquesta col·lecció és la seva diversitat i riquesa documental.

El nexe d’unió de tota aquesta documentació és l’evolució de l’escola catalana de la guitarra en relació a alguns dels seus màxims exponents, en aquest sentit, trobem diferents tipologies documentals: partitures manuscrites i impreses, llibres teòrics sobre la guitarra, fotografies dels intèrprets i compositors de guitarra més importants del segle XX, i diversa documentació que testimonia gràficament a personatges rellevants de la història de la guitarra catalana. També conté reculls de premsa, d’articles relatius a la programació de concerts o sobre la figura d’alguns dels artistes citats. Destaquen les primeres edicions impreses d’obres de Ferran Sor, així com obres originals o arranjaments de Gracià Tarragó, María Luisa Anido o Emili Pujol, i diferents monografies com el “Diccionari” de Domingo Prat.

El fons Andrea Fornells conté documentació relacionada amb la vida i trajectòria professional i acadèmica de l’artista. Conté en la seva gran majoria partitures manuscrites de la pròpia Fornells i del seu germà, Francesc Fornells (1887-1962), a més d’un programa de concert, un exemplar imprès del seu mètode de cant, i set documents amb textos poètics tant manuscrits com mecanoscrits.

El fons de Blanca Selva recull majoritàriament dos àlbums amb una quantitat considerable de programes de concerts que repassen la trajectòria professional de l’artista. A banda d’això, també trobem tres partitures manuscrites de Blanca Selva i una fotografia de Vincent d’Indy dedicada a ella.

El fons conserva la documentació generada i aplegada per Emili Pujol i la seva esposa Adelaide Robert. Conté un recull de diverses fotografies sobre iconografia musical; 99 edicions antigues de mètodes, tractats, literatura musical i partitures dels segles XIX i XX, especialment de guitarra i vihuela així com també microfilms d’obres i mètodes per a vihuela; Diversos números de revistes especialitzades en musicologia; documentació biogràfica pràcticament tota dedicada al guitarrista Francesc Tàrrega.
Com podem veure, gràcies a la documentació que conservem podem fer un anàlisi dels interessos i el propi recorregut de l’artista en relació a la seva obra i coneixement que és interessant a l’hora de situar-lo en el seu temps.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Enric Granados i la seva família. Hi trobem documentació personal (documents notarials i acadèmics, agendes i diaris personals), documentació familiar (inclou documents de diferents familiars com la dels seus pares Calixto Granados i Enriqueta Campiña i els seus fills) i documentació relativa a l’Acadèmia Granados. La documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a músic i pedagog és destacable tant pel nombre de documents com pel seu contingut.

Es conserva documentació de diferent mena: partitures (obra pròpia, manuscrits i edicions i amb anotacions personals); hemeroteca relativa a concerts i esdeveniments musicals (a nivell personal i de l’acadèmia); ampli i interessant epistolari que recull la diversitat de relacions que Granados va mantenir en els diversos àmbits de la cultura i la societat tant catalanes com estrangeres; nombroses fotografies personals i familiars i moltes imatges dedicades de personatges coetanis del món de la música i la cultura.

Cal destacar, per exemple, la partitura manuscrita de l’orquestració de Goyescas, el reglament de l’Acadèmia Granados, el Método teórico práctico del pedal (diversos exemplars manuscrits i editats) o l’abundant documentació relativa a la mort del mestre i a l’impacte d’aquest succés en la família i el món artístic.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Isaac Albéniz i la seva família. Hi trobem documentació personal (documents notarials i acadèmics, agendes i diaris personals) i documentació familiar (inclou documents de diferents familiars de Isaac Albéniz, entre la qual destaca la dels seus pares, esposa i fills). La documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a músic es destacable tant pel nombre de documents com pel seu contingut. Es conserva documentació de diferent mena: partitures (obra pròpia, manuscrits i edicions i amb anotacions personals); hemeroteca relativa a concerts i esdeveniments musicals; ampli i interessant epistolari que recull la diversitat de relacions que Albéniz va mantenir en els diversos àmbits de la cultura i la societat coetànies; fotografies tant retrats personals com d’altres imatges dedicades de personatges el món de la música i la cultura.
Cal destacar també un recull de monografies de la seva biblioteca personal.
Remarcables són, per exemple, els diaris de joventut (recull d’anècdotes i vivències dels seus viatges), els manuscrits de Merlín pertanyents a la trilogia del Rei Artur, els de Pepita Jiménez i la correspondència amb la seva esposa Rosina o amb l’íntim amic Joaquim Malats.

El fons de Joan Manén recull principalment partitures manuscrites i impreses com a producte de la seva activitat artística professional. També inclou una gran quantitat de llibrets d’òpera que constitueixen la seva col•lecció personal. Els llibrets van acompanyats d’unes llistes manuscrites, incompletes, de tots els títols que conté la col•lecció. S’hi afegeixen 7 programes de concerts celebrats a Barcelona.
Un document important és el llibre de signatures en homenatge a Joan Manén per l’organització dels Festivals Manén al Palau de la Música el 1918.
El fons es completa amb documents diversos (carta, cartell, catàlegs, invitació, fotografia) i el recull d’articles a La Vanguardia ‘Variaciones sin tema’ (Ediciones Vergara, 1955).

El fons conté la documentació generada i aplegada per Joaquim Malats i la seva família. Bàsicament, és un recull fotogràfic amb retrats dedicats de músics i intel·lectuals coetanis i hemeroteca.
Cal destacar un excel·lent i exhaustiu recull de premsa del període que abarca els anys 1883 i 1913, un àlbum de dedicatòries que recollí el pare de Malats, un rellevant epistolari testimoni de l’estreta relació entre Malats i Albéniz i El Lavapiés, partitura hològrafa d’Albéniz dedicada a Malats.

A banda d’això trobem: àlbums amb reculls de premsa artisticobiogràfics d’entre els anys 1885 i 1913, programes i cròniques de concerts; un àlbum de dedicatòries; un centenar de fotografies amb retrats de Malats i d’altres artistes, algunes estan dedicades; medalles i objectes d’homenatge; títol premi Dièmer de París; un quadre amb dibuix de Bagaria.

El fons conté la documentació produïda i aplegada per Miquel Llobet al llarg de la seva trajectòria vital, i també documentació anterior i posterior agregada per la seva família. La importància d’aquesta documentació és fonamental per a la comprensió global de la música catalana entre els segles XIX i XX.

Juntament amb els documents originals, Fernando Alonso va recopilar còpies de microfilm i fotocòpies de diferents documents a què tenia accés però que no va poder adquirir. En el fons Llobet això constitueix prop d’un centenar de documents, és a dir, menys d’un 4% del fons. La resta són originals.

Al fons podem trobar tant documentació personal del mateix artista com també del seu entorn, que ens ajuda a situar la cronologia vital de la família de Llobet. Hi trobem documentació relativa a la seva esposa Anna Aguilar, la seva filla Miguelina o el seu germà Frederic Llobet, com també dels seus pares i altres familiars. També és interessant la documentació econòmica que es recull, com són els balanços dels guanys que Miquel Llobet rep dels seus concerts, escrits i ordenats per ell mateix.

Un dels punts forts del fons és la correspondència, amb més de 500 documents entre cartes i postals. Destaca també el conjunt de fotografies i retrats de personatges vinculats amb Llobet tant professionalment com personal. Moltes d’elles estan dedicades per amics i col·legues músics, la qual cosa permet configurar un arbre d’amistats i col·laboracions molt extens.

Com a fons musical, inclou una important quantitat de partitures, tant manuscrits del propi Llobet com d’altres autors, i música impresa. Alguns exemples en són els manuscrits hològrafs de “L’Hostal de la Peyra”, “El noi de la mare”, “La Filadora” o “La filla del marxant”, entre d’altres, com també arranjaments d’obres famoses d’Albéniz o Granados.

Els programes de concert, més de 500, ens apropen a la trajectòria professional de Miquel Llobet d’una manera directa i permeten analitzar la rellevància social de l’artista i traçar-ne el recorregut.

Per acabar, i per entendre la importància musical que va tenir Miquel Llobet arreu del món, es recullen publicacions de diaris i revistes musicals de diferents indrets del món (Alemanya, Argentina, Estats Units...) amb columnes i articles escrits on es testimonia la gran admiració que despertava Llobet en el món musical. També es recullen articles i ressenyes sobre la seva mort el 1938.

El fons Ònia Farga i Pellicer conté documentació relacionada amb la vida i trajectòria professional de l’artista. Trobem un àlbum que conté, enganxats i ordenats cronològicament, 80 documents com programes de concert, retalls de premsa i fotografies, relacionats amb l’activitat acadèmica i artística de Farga com a directora de l’Acadèmia Farga i del conjunt orquestral Musica Pro Amore Artis.

A banda de l’àlbum conté, en forma d’unitats documentals simples:

• 32 documents de correspondència (inclou cartes, saluda, telegrames i targetes de visita).
• 5 programes de concert.
• 5 fulls o llibrets de dedicatòries.
• 5 documents relacionats amb l’homenatge que se li va tributar el 1933.

A més, a la col•lecció del Museu hi ha 2 batutes, 2 dibuixos, 1 ex-libris, 1 placa i 5 diplomes pertanyents al fons d’Ònia Farga. Alguns són dedicats al seu pare Rafael Farga. Destaquen les dues batutes, ja que Farga va ser una reputada directora d’orquestra, i els diplomes commemoratius dedicats pels seus amics i deixebles, alguns amb la intervenció d’artistes importants com Llorenç Brunet.