Reimpressió del tractat de Joan Carles i Amat sobre les diferents maneres de tocar la guitarra. Conté encartat un article de 1965 sobre 'Medicina y guitarra', i algunes pàgines soltes de l'edició en català.
Quadern manuscrit amb diverses obres per a guitarra. Dividit en seccions, cada secció amb una numeració pròpia. Pàg. 1-38: Principios para tocar la guitarra de seis ordenes (F. Moretti) [les pàgines 5 a 38 estan tallades]. Pàg. 41-159: Exercicis per a guitarra amb escales, arpegis, acords, posicions diverses, etc. Pàg. 175-232: Exercicis per a guitarra numerats del 1 al 22. Pàg. 235-270: Exercicis per a guitarra. Pàg. 271-324: Obres diverses per a guitarra, la majoria anònimes i algunes atribuïdes (Sor, Aguado, Ferandieri, P. Basilio, Moretti, Salazar).
Partitura manuscrita 'Improvisación! A Granada. Cantiga Árabe' de Francesc Tàrrega. El títol més conegut de l'obra és 'Recuerdos de la Alhambra'. És una de les obres més conegudes de Tàrrega i del repertori per a guitarra en general.
Llibre teòric d'Emili Pujol sobre la guitarra basat en els principis de la tècnica de Francesc Tàrrega amb pròleg de Manuel de Falla. És el tercer llibre. Edició argentina de 1954.
La col·lecció Fernando Alonso és molt complexa i variada. La característica principal d’aquesta col·lecció és la seva diversitat i riquesa documental.
El nexe d’unió de tota aquesta documentació és l’evolució de l’escola catalana de la guitarra en relació a alguns dels seus màxims exponents, en aquest sentit, trobem diferents tipologies documentals: partitures manuscrites i impreses, llibres teòrics sobre la guitarra, fotografies dels intèrprets i compositors de guitarra més importants del segle XX, i diversa documentació que testimonia gràficament a personatges rellevants de la història de la guitarra catalana. També conté reculls de premsa, d’articles relatius a la programació de concerts o sobre la figura d’alguns dels artistes citats. Destaquen les primeres edicions impreses d’obres de Ferran Sor, així com obres originals o arranjaments de Gracià Tarragó, María Luisa Anido o Emili Pujol, i diferents monografies com el “Diccionari” de Domingo Prat.