S'estan mostrant 6 resultats

El fons conté la documentació produïda i aplegada per Miquel Llobet al llarg de la seva trajectòria vital, i també documentació anterior i posterior agregada per la seva família. La importància d’aquesta documentació és fonamental per a la comprensió global de la música catalana entre els segles XIX i XX.

Juntament amb els documents originals, Fernando Alonso va recopilar còpies de microfilm i fotocòpies de diferents documents a què tenia accés però que no va poder adquirir. En el fons Llobet això constitueix prop d’un centenar de documents, és a dir, menys d’un 4% del fons. La resta són originals.

Al fons podem trobar tant documentació personal del mateix artista com també del seu entorn, que ens ajuda a situar la cronologia vital de la família de Llobet. Hi trobem documentació relativa a la seva esposa Anna Aguilar, la seva filla Miguelina o el seu germà Frederic Llobet, com també dels seus pares i altres familiars. També és interessant la documentació econòmica que es recull, com són els balanços dels guanys que Miquel Llobet rep dels seus concerts, escrits i ordenats per ell mateix.

Un dels punts forts del fons és la correspondència, amb més de 500 documents entre cartes i postals. Destaca també el conjunt de fotografies i retrats de personatges vinculats amb Llobet tant professionalment com personal. Moltes d’elles estan dedicades per amics i col·legues músics, la qual cosa permet configurar un arbre d’amistats i col·laboracions molt extens.

Com a fons musical, inclou una important quantitat de partitures, tant manuscrits del propi Llobet com d’altres autors, i música impresa. Alguns exemples en són els manuscrits hològrafs de “L’Hostal de la Peyra”, “El noi de la mare”, “La Filadora” o “La filla del marxant”, entre d’altres, com també arranjaments d’obres famoses d’Albéniz o Granados.

Els programes de concert, més de 500, ens apropen a la trajectòria professional de Miquel Llobet d’una manera directa i permeten analitzar la rellevància social de l’artista i traçar-ne el recorregut.

Per acabar, i per entendre la importància musical que va tenir Miquel Llobet arreu del món, es recullen publicacions de diaris i revistes musicals de diferents indrets del món (Alemanya, Argentina, Estats Units...) amb columnes i articles escrits on es testimonia la gran admiració que despertava Llobet en el món musical. També es recullen articles i ressenyes sobre la seva mort el 1938.

La col·lecció Fernando Alonso és molt complexa i variada. La característica principal d’aquesta col·lecció és la seva diversitat i riquesa documental.

El nexe d’unió de tota aquesta documentació és l’evolució de l’escola catalana de la guitarra en relació a alguns dels seus màxims exponents, en aquest sentit, trobem diferents tipologies documentals: partitures manuscrites i impreses, llibres teòrics sobre la guitarra, fotografies dels intèrprets i compositors de guitarra més importants del segle XX, i diversa documentació que testimonia gràficament a personatges rellevants de la història de la guitarra catalana. També conté reculls de premsa, d’articles relatius a la programació de concerts o sobre la figura d’alguns dels artistes citats. Destaquen les primeres edicions impreses d’obres de Ferran Sor, així com obres originals o arranjaments de Gracià Tarragó, María Luisa Anido o Emili Pujol, i diferents monografies com el “Diccionari” de Domingo Prat.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Isaac Albéniz i la seva família. Hi trobem documentació personal (documents notarials i acadèmics, agendes i diaris personals) i documentació familiar (inclou documents de diferents familiars de Isaac Albéniz, entre la qual destaca la dels seus pares, esposa i fills). La documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a músic es destacable tant pel nombre de documents com pel seu contingut. Es conserva documentació de diferent mena: partitures (obra pròpia, manuscrits i edicions i amb anotacions personals); hemeroteca relativa a concerts i esdeveniments musicals; ampli i interessant epistolari que recull la diversitat de relacions que Albéniz va mantenir en els diversos àmbits de la cultura i la societat coetànies; fotografies tant retrats personals com d’altres imatges dedicades de personatges el món de la música i la cultura.
Cal destacar també un recull de monografies de la seva biblioteca personal.
Remarcables són, per exemple, els diaris de joventut (recull d’anècdotes i vivències dels seus viatges), els manuscrits de Merlín pertanyents a la trilogia del Rei Artur, els de Pepita Jiménez i la correspondència amb la seva esposa Rosina o amb l’íntim amic Joaquim Malats.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Enric Granados i la seva família. Hi trobem documentació personal (documents notarials i acadèmics, agendes i diaris personals), documentació familiar (inclou documents de diferents familiars com la dels seus pares Calixto Granados i Enriqueta Campiña i els seus fills) i documentació relativa a l’Acadèmia Granados. La documentació produïda en funció de la seva activitat professional com a músic i pedagog és destacable tant pel nombre de documents com pel seu contingut.

Es conserva documentació de diferent mena: partitures (obra pròpia, manuscrits i edicions i amb anotacions personals); hemeroteca relativa a concerts i esdeveniments musicals (a nivell personal i de l’acadèmia); ampli i interessant epistolari que recull la diversitat de relacions que Granados va mantenir en els diversos àmbits de la cultura i la societat tant catalanes com estrangeres; nombroses fotografies personals i familiars i moltes imatges dedicades de personatges coetanis del món de la música i la cultura.

Cal destacar, per exemple, la partitura manuscrita de l’orquestració de Goyescas, el reglament de l’Acadèmia Granados, el Método teórico práctico del pedal (diversos exemplars manuscrits i editats) o l’abundant documentació relativa a la mort del mestre i a l’impacte d’aquest succés en la família i el món artístic.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Joaquim Malats i la seva família. Bàsicament, és un recull fotogràfic amb retrats dedicats de músics i intel·lectuals coetanis i hemeroteca.
Cal destacar un excel·lent i exhaustiu recull de premsa del període que abarca els anys 1883 i 1913, un àlbum de dedicatòries que recollí el pare de Malats, un rellevant epistolari testimoni de l’estreta relació entre Malats i Albéniz i El Lavapiés, partitura hològrafa d’Albéniz dedicada a Malats.

A banda d’això trobem: àlbums amb reculls de premsa artisticobiogràfics d’entre els anys 1885 i 1913, programes i cròniques de concerts; un àlbum de dedicatòries; un centenar de fotografies amb retrats de Malats i d’altres artistes, algunes estan dedicades; medalles i objectes d’homenatge; títol premi Dièmer de París; un quadre amb dibuix de Bagaria.

El fons conserva la documentació generada i aplegada per Emili Pujol i la seva esposa Adelaide Robert. Conté un recull de diverses fotografies sobre iconografia musical; 99 edicions antigues de mètodes, tractats, literatura musical i partitures dels segles XIX i XX, especialment de guitarra i vihuela així com també microfilms d’obres i mètodes per a vihuela; Diversos números de revistes especialitzades en musicologia; documentació biogràfica pràcticament tota dedicada al guitarrista Francesc Tàrrega.
Com podem veure, gràcies a la documentació que conservem podem fer un anàlisi dels interessos i el propi recorregut de l’artista en relació a la seva obra i coneixement que és interessant a l’hora de situar-lo en el seu temps.