S'estan mostrant 10109 resultats

La col·lecció Fernando Alonso és molt complexa i variada. La característica principal d’aquesta col·lecció és la seva diversitat i riquesa documental.

El nexe d’unió de tota aquesta documentació és l’evolució de l’escola catalana de la guitarra en relació a alguns dels seus màxims exponents, en aquest sentit, trobem diferents tipologies documentals: partitures manuscrites i impreses, llibres teòrics sobre la guitarra, fotografies dels intèrprets i compositors de guitarra més importants del segle XX, i diversa documentació que testimonia gràficament a personatges rellevants de la història de la guitarra catalana. També conté reculls de premsa, d’articles relatius a la programació de concerts o sobre la figura d’alguns dels artistes citats. Destaquen les primeres edicions impreses d’obres de Ferran Sor, així com obres originals o arranjaments de Gracià Tarragó, María Luisa Anido o Emili Pujol, i diferents monografies com el “Diccionari” de Domingo Prat.

Reimpressió del tractat de Joan Carles i Amat sobre les diferents maneres de tocar la guitarra. Conté encartat un article de 1965 sobre 'Medicina y guitarra', i algunes pàgines soltes de l'edició en català.

El fons conté la documentació produïda i aplegada per Miquel Llobet al llarg de la seva trajectòria vital, i també documentació anterior i posterior agregada per la seva família. La importància d’aquesta documentació és fonamental per a la comprensió global de la música catalana entre els segles XIX i XX.

Juntament amb els documents originals, Fernando Alonso va recopilar còpies de microfilm i fotocòpies de diferents documents a què tenia accés però que no va poder adquirir. En el fons Llobet això constitueix prop d’un centenar de documents, és a dir, menys d’un 4% del fons. La resta són originals.

Al fons podem trobar tant documentació personal del mateix artista com també del seu entorn, que ens ajuda a situar la cronologia vital de la família de Llobet. Hi trobem documentació relativa a la seva esposa Anna Aguilar, la seva filla Miguelina o el seu germà Frederic Llobet, com també dels seus pares i altres familiars. També és interessant la documentació econòmica que es recull, com són els balanços dels guanys que Miquel Llobet rep dels seus concerts, escrits i ordenats per ell mateix.

Un dels punts forts del fons és la correspondència, amb més de 500 documents entre cartes i postals. Destaca també el conjunt de fotografies i retrats de personatges vinculats amb Llobet tant professionalment com personal. Moltes d’elles estan dedicades per amics i col·legues músics, la qual cosa permet configurar un arbre d’amistats i col·laboracions molt extens.

Com a fons musical, inclou una important quantitat de partitures, tant manuscrits del propi Llobet com d’altres autors, i música impresa. Alguns exemples en són els manuscrits hològrafs de “L’Hostal de la Peyra”, “El noi de la mare”, “La Filadora” o “La filla del marxant”, entre d’altres, com també arranjaments d’obres famoses d’Albéniz o Granados.

Els programes de concert, més de 500, ens apropen a la trajectòria professional de Miquel Llobet d’una manera directa i permeten analitzar la rellevància social de l’artista i traçar-ne el recorregut.

Per acabar, i per entendre la importància musical que va tenir Miquel Llobet arreu del món, es recullen publicacions de diaris i revistes musicals de diferents indrets del món (Alemanya, Argentina, Estats Units...) amb columnes i articles escrits on es testimonia la gran admiració que despertava Llobet en el món musical. També es recullen articles i ressenyes sobre la seva mort el 1938.

El fons de Joan Manén recull principalment partitures manuscrites i impreses com a producte de la seva activitat artística professional. També inclou una gran quantitat de llibrets d’òpera que constitueixen la seva col•lecció personal. Els llibrets van acompanyats d’unes llistes manuscrites, incompletes, de tots els títols que conté la col•lecció. S’hi afegeixen 7 programes de concerts celebrats a Barcelona.
Un document important és el llibre de signatures en homenatge a Joan Manén per l’organització dels Festivals Manén al Palau de la Música el 1918.
El fons es completa amb documents diversos (carta, cartell, catàlegs, invitació, fotografia) i el recull d’articles a La Vanguardia ‘Variaciones sin tema’ (Ediciones Vergara, 1955).

Llibret de l'òpera 'Orfeo ed Euridice' de C. W. Gluck i text de Raniero de Calzabigi, per a la representació de 1780 a Barcelona.

Quadern manuscrit amb diverses obres per a guitarra. Dividit en seccions, cada secció amb una numeració pròpia.
Pàg. 1-38: Principios para tocar la guitarra de seis ordenes (F. Moretti) [les pàgines 5 a 38 estan tallades].
Pàg. 41-159: Exercicis per a guitarra amb escales, arpegis, acords, posicions diverses, etc.
Pàg. 175-232: Exercicis per a guitarra numerats del 1 al 22.
Pàg. 235-270: Exercicis per a guitarra.
Pàg. 271-324: Obres diverses per a guitarra, la majoria anònimes i algunes atribuïdes (Sor, Aguado, Ferandieri, P. Basilio, Moretti, Salazar).